Manera d'ésser o d'actuar que una persona o una col·lectivitat consideren ideal, i que fa desitjables o estimables els éssers o les conductes que tenen aquesta característica. [...]
m 1 valor m [o f], vàlua f. Un rubí de gran valor, un robí d'un gran valor. 2 valor m [o f]. Este libro no tiene ya valor para mí, aquest llibre ja no té cap valor per a mi. 3 [alcance] valor m [o f]. No sé qué valor debo dar a sus palabras, no sé quin valor cal donar a les seves paraules. 4 [...]
m [o f] 1 valor. El teu dibuix té molt de valor, tu dibujo tiene mucho valor. 2 valor. Aquest llibre ja no té cap valor per a mi, este libro ya no tiene ningún valor para mí. 3 [persona] valor. És un dels joves valors del cinema actual, es uno de los jóvenes valores del cine actual. 4 [efectivitat [...]
Davant d'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquest [...]
Hi ha una sèrie de verbs que estan fixats amb un o més pronoms febles i adopten un significat especial. Per exemple, veure-hi significa 'tenir el sentit de la vista', haver-se-les vol dir 'discutir' i no ser-hi tot significa 'ser boig'. Així doncs, no és el mateix dir:
No veu bé l'escenari des d' [...]
Tot i que de vegades s'usa la construcció de + infinitiu amb valor condicional, no és acceptable des del punt de vista normatiu. Es pot optar per altres fórmules, com ara la conjunció si + verb conjugat, o la locució en cas que, entre altres. Per exemple:
Si ho hagués sabut, no t'ho hauria [...]
